A més de l’acupuntura i la moxibustió que són les tècniques més difoses a occident, la medicina tradicional xinesa utilitza una gran varietat d’eines i mètodes complementaris.

Auriculoteràpia: aplicació d’agulles, llavors o boles d’acer imantades en punts reflexes d’activació situats a la orella.

Electroacupuntura: utilització de corrents elèctriques connectades a les agulles d’acupuntura, augmentant el nivell d’estimulació de les mateixes i reforçant la seva acció analgèsica i de recuperació dels teixits.

Ventoses: tècnica comú d’aspiració local en forma de ventosa tradicionalment utilitzada per millorar les contractures i activar o alliberar les zones de congestió.

Martell de 7 puntes i martell “flor de ciruelo”: utilitzats per estimular la circulació de sang en les zones o recorreguts dels meridians per tractar contractures, reuma, parestesies...

Crànipuntura: aplicació d’agulles en punts i zones reflexes d’activació en el crani per la recuperació sensitiva o motora segons les àrees afectades.

Digitopresió: tècnica usual en tuina i en el shiatsu que consisteix en pressionar punts d’activació locals o distals al trastorn, situats en els meridians, punts exteriors als meridians o punts de dolors.