|
El Shiatsu és un massatge d’origen Japonès tot i que la base es considera que forma part de la medicina tradicional Xinesa. Abans que la medicina xinesa arribés a Japó, ja existien tècniques pròpies del poble Japonès.
Però no va ser fins al segle VI quan la medicina tradicional Xinesa va arribar a Japó. A partir d’aquest moment va repercutir fortament en aquesta cultura.
Al 1905 va néixer a Japó Tokujiro Namikoshi considerat com el creador de la teràpia Shiatsu. En aquella època el massatge que predominava a Japó era l’Anma (apretar, friccionar), el qual tenia les bases amb la medicina Xinesa.
L’historia ens explica que Tokujiro Namikoshi a través d’un trasllat, la seva mare va començar a patir de dolor de genolls molt important. Ell ignorant de la fisiologia i de l’anatomia humana, a través de la seva sensibilitat en les mans i dits, va observar diferències en la pell, el calor i la rigidesa corporal, fins a ajustar la pressió de la teràpia. Tot i que al principi utilitzava el 80% de friccionar per un 20 % d’apretar, a través de la seva experiència va invertir els percentatges, cosa que resultava més efectiva. Sense saber-ho havia estat estimulant les glàndules suprarenals per secretar cortisona i millorar el reumatisme. Finalment va aconseguir efectuar una cura completa, i en aquest procés experimental va observar el poder d’auto curació que l’organisme posseeix.
A partir d’aquí va començar a reconèixer i impartir la teràpia Shiatsu per Japó, però no va ser fins el 1964 que el Shiatsu va ser reconegut diferent i independent al Anma. Actualment a Japó han sortit moltes escoles que practiquen i evolucionen el Shiatsu impulsat per Tokujiro Namikoshi.
Per resumir, podem dir que el Shiatsu aplica pressió manual i digital sobre la pell amb el fi de prevenir i curar les malalties estimulant els poders naturals de recuperació que el cos posseeix, eliminant els elements que produeixen fatiga i promovent una bona salut general.
|